Parece estar tocado con el don de las lenguas, aunque se expresa en gallego, no se le resisten, el inglés, el sardo, el catalán, el portugués .....
El encuentra esa nota oculta en el timbre del lenguaje, ese giro que le da el toque de gracia llega al alma de lo que cada escritor
quiere decir; es por ello que su labor tanto como poeta como traductor es siempre inmejorable.
La sensualidad es otra de sus características, así lo demuestra en estos poemas que os transcribo, esta vez en catalán:
I
T’estimo,
només t’estimo
i no
crec pas la
teva boca
una
maduixa ondulada
que
com maduixapassaràmentre que la
nit que
ens fascina
mai no
fuigdel sabor
dels teus ulls tancats.
IIPloraves.
Ploraves i
plorava el
telèfon.
Ploraves absènciafins a
fer callar el
carrer.
No
podia trucar
l’
adolescència que se’
ns dugueren,
ni les
fonts enamoradesque temen les
llàgrimes del
cel.
Ploraves,
t’
escoltavael
telèfon mutla sala
aturant el
tempsels vidres reflectint la
teva veu absenti
pensavaque
amb totel
teu plorté
tota la
màgia.
IIIEl
queferde la
nitara que
dormsés el
silenciIVPer què guardar
per la
finestra,
per què eixugar el
fum de la
cigarreta,
per què jugar a la
certesaque
hi ha una cúpula
blava o blanca
enrere el cursor
cecque
em corre
pel crani.
Avui imaginava...
feia imatges,
ja saps,
D’un no res
que encara
se’m fa
carícia entre
els dits.
V
Oblidavaque al
silencijauenaquelles coses
petitesque no es
diuen.
VI
A penes sé ser,
a penes sé trobar-me, a mi mateix,
a penes em conec.
Hi era un temps quan l’imbècil somreia,
una tardor de fulles al sol, calent
el moment de la mort anunciada, no importava
que l’aire bufés en una llengua estranya.
Hi era un temps d’estàtues vives, pedres
que cantaven i s’omplien de vi, de fer l’amor
en tots els segons sense parella...
era la nit verda d’herba en els llavis.
A penes sé recordar-me’n,
a penes sé tancar els ulls,
a penes plou...
als ulls hi haurà secada. :
Xavier Frías Conde.
Respostes de Tardor" (1998) :
Podéis disfrutar de las obras de Xavier visitando su blog:
http://www.alcalima.es/